31 jul. A finals de juny, Festa Major!
Generacions senceres de tossencs han viscut del mar. Els homes anant a pescar i les dones al poble preparant el dinar, fent les feines de casa i ajudant als homes amb les feines del mar.
Ara gairebé no queden barques a la platja, la majoria de fills dels pescadors es guanyen la vida en terra en feines més segures. D’aquí a pocs anys a Tossa no quedaran pescadors i tots els coneixements i experiències viscudes restaran en llibres d’història.
Sant Pere Gloriós!
Vós que sou és meu Patró
i l’amo de la mar i des peixos
ajudeu-me
SANT PERE, PATRÓ DELS PESCADOR I CO-PATRÓ DE TOSSA.
El vincle de l’apòstol amb Tossa de Mar és evident, els tossencs celebren cada mes de Juny durant els dies propers a la festivitat del sant la festa major d’estiu del poble.
El començament de la festa major s’oficialitza amb el repic general de campanes per posteriorment celebrar la lectura del pregó.
Les celebracions per Festa Major han canviat bastant respecte les que es feien fa anys. Pels més petits de la casa hi ha la fira d’atraccions i pels que ja no són tant nens es celebren concerts i festivals a l’aire lliure per gaudir de la festivitat dins d’un entorn privilegiat com és Tossa de Mar.
Només hi ha dues tradicions que s’han conservat al llarg dels anys durant la Festa Major, la processó de Sant Pere i el “Toquen a córrer” .
TOQUEN A CÓRRER
El toquen a córrer o ses nou sardanes és una festa que es celebra cada any a la nit del dos de juliol i que suposa la cloenda i el moment més divertit de la festa major d’estiu. Les nou sardanes no es ballen de la manera tradicionals, sinó que es fa de la següent manera: les noies escullen aquell amb qui volen ballar per a cada sardana, el ball consisteix a anar saltant ben agafats des de la Capella dels Socors fins a l’entrada del recinte emmurallat i tornar, tantes vegades com ho permeti la sardana.
L’afluència massiva de gent que hi participa, el riure, la suor i la gresca que emplena de gom a gom el carrer del Socors en la festa tossenca més lúdica de l’any.
Un cop realitzades ses nou sardanes les tossenques, els tossencs i algun estranger curiós comencen el corre aigua, una cercavila que passa pels carrers del nucli antic del municipi on els veïns i veïnes col·laboren refrescant amb aigua als assistents.
DIA DE SANT PERE
A les 12 del migdia a l’església de Sant Vicenç es celebrà un ofici solemne en commemoració al co-patró de la vila, Sant Pere. Posteriorment es realitza una processó pel centre del poble, encapçalada pels pescadors que porten l’imatge del sant.
Quan la processó ha arribat a la platja el mossèn beneïx les barques, preparades per l’ocasió. Un cop acabada la processó es ballen sardanes a la plaça de l’església. A la tarda també hi ha sardanes, al passeig mossèn Cinto Verdaguer.
LA FESTA MAJOR D’ABANS
La Festa Major de Sant Pere era molt esperada pels tossencs, una festivitat que representava una dieta excepcional, concerts i balls a la fresca o dins d’un embalat preparat per l’ocasió.
El dia de Sant Pere els homes de cada casa s’encarregaven de portar una llagosta (o qualsevol altre producte de certa qualitat) ,cuinada posteriorment per la dona i engolida per tota la família. Un cop fet el sobre taula, les dones es tancaven a l’habitació per tal de vestir-se i anar d’allò més mudades durant el ball que es celebrava al vespre.
Un ball polemic, ja que les dones competien per veure quina d’elles anava més maca, i quina tenia més èxit entre els homes assistents al ball. Les dones d’edat més avançada observaven a les joves i comentaven la jugada. Un dels balls amb més èxit era el Ball de l’Obsequi, on els homes havien de donar un regal a la dona que s’estimaven com a promesa.
El dia de Sant Pere s’iniciaven tres jornades festives plenes de balls, estrenes de vestits, fires i envelats al Passeig davant del mar. L’envelat, fins als anys cinquanta, s’instal·lava davant de l’hotel Àncora, on avui hi ha un parc infantil. Dins de l’envelat es feien tots els balls d’orquestra de tots tres dies.
Carles Couso Macaya
+ INFORMACIÓ
BIBLIOGRAFIA:
- TOSSA, de Pilar Mundet i Jaume Lleonard.
- Llegendes i tradicions de Tossa, de David More i Eva Pinyol.
COL·LABORACIÓ:
- Testimonis tossencs.
