23 abr. Les llegendes per bandera
Molt més que una llegenda.
Un noble cavaller lluita i mata un drac ferotge que té atemorida a tota una població. Aquesta és la llegenda de Sant Jordi. El mite de l’enfrontament entre qui aparenta ser més fort i el qui sembla més feble ha alimentat diverses llegendes i amb lleugers canvis i adaptacions, s’ha anat desenvolupant en l’imaginari de molts dels pobles d’Europa al llarg de la his
tòria.
La tradició catalana ens porta fins a la vila de Montblanc. Diu la llegenda que un monstre terrible que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar i que tenia l’alè pudent, feia destrosses entre la població.
Atemorits, els vilatans van pensar que si la bèstia podia devorar una persona cada dia per satisfer la seva fam, deixaria viure a la resta. Un macabre sorteig decidia qui hauria de ser la víctima fins al dia que va ser la filla del rei la qui va veure, amb horror, que li tocava el torn a ella. Però muntant un cavall blanc va aparèixer un cavaller, anomenat Jordi, que venia alliberar a la població de les desgràcies provocades pel drac. Salvant la princesa, Jordi va malferir el drac travessant-lo amb la llança i de la sang del drac va aparèixer una rosa.
La diada de Sant Jordi.
Patró de Catalunya, és una festa que amb els anys ha adquirit un to reivindicatiu de la cultura catalana. Per això molts balcons dels pobles i ciutats s’engalanen amb la senyera, com passa en més dates assenyalades a tot el país. Els elements centrals de la celebració són la cultura i l’amor, representats amb el llibre i la rosa.
Catalunya és un territori amb una llengua i una identitat pròpia.
La situació d’una llengua és la manera més efectiva per estudiar la situació d’un territori amb una identitat pròpia. El català amb moltíssims anys d’història posseeix un vocabulari culte demostrat en la persistència dels catalans per protegir el seu idioma i per tant la seva identitat.
Per tant a Catalunya hi ha un conjunt de dates assenyalades als calendaris de totes i tots els catalans per reivindicar, com és en el cas de Sant Jordi, la llengua, la cultura i la resistència de les tradicions centenàries.
Els pobles es vesteixen de gala.
De Barcelona a Gisclareny (poble més petit de Catalunya) els municipis s’omplen de senyeres, gairebé tothom té a casa una tela, a vegades feta a mà, amb 4 tires de tela vermelles i 5 de grogues formant la bandera de Catalunya.
Un cop els catalans tenen engalanats els balcons toca prepara les places dels pobles perquè al migdia hi hagi la tradicional venda de llibres i de roses. Tots els autors de llibres preparen la publicació de les seves obres per les dates pròximes al 23 d’abril.
Tant immens és el compromís dels lectors i dels escriptors amb la diada de Sant Jordi que la conferència general de la UNESCO va declarar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor.
Tossa i el seu Sant Jordi.
El municipi costaner té una doble funció durant la diada. Una d’elles és igual que a tota Catalunya, la celebració i compliment un any més de la tradició que els catalans celebren des de fa moltíssimes centúries.
A Tossa hi ha les jornades culturals de Sant Jordi, lectures de poemes, concursos, concerts, gimcanes, conferències entre moltes altres activitats programades i organitzades per associacions i col·lectius locals.
La segona funció, aquesta no tan antiga és la internacionalització de Sant Jordi al món. Tots som conscients que a Tossa a mitjans d’abril l’afluència de turistes comença a créixer motiu pel qual tots els actes programats per les jornades culturals de Sant Jordi tenen un públic tant local com estranger.
Carles Couso i Macaya.
